Domingo 19 de Noviembre 2017, 18:11:50
Untitled Document
Exposició fotogràfica ETIÒPIA d'Àngel Peral :: 2007-04-25

L’Àngel Peral va néixer a Barcelona l’octubre de 1963,
i de molt jove ja es va interessar pel món dels viatges.
Primer va viatjar per bona part d’España i Europa,
i després va sentir una forta atracció
per destinacions més llunyanes i amb cultures diferents.
Precisament, el desitg de compartir aquesta passió
i d’explicar les seves impressions mitjançant les imatges,
va ser el motiu que el va dur a iniciar-se
en el món de la fotografia.

Del 3 al 30 de Maig del 2007 al Fotoespai B.C.I.
C/Pons i Gallarza 25 Barcelona 08030 tel:93.311.92.73
De dilluns a divendres de 10 a 12h i de 18 a 22h.
Inauguració dijous 3 de Maig a les 20h.
Hi esteu tots convidats.



Pensar en Etiòpia gairebé sempre ens du a visualitzar imatges d´infants
amb la panxa inflada, la cara plena de mosques, llurs mares amb els pits
secs observant com la mort planeja damunt seu, bestiar mort o mostrant
el costellam, i la terra assecada i polsosa. Eixes imatges sorgeixen a
la nostra ment alimentades per al record d´allò que hem vist a la
televisió o en d´altres mitjans, i no és que no siguin reals, tot i que
hi hauria molt a dir al respecte.

Vivim a l´era de la informació, però hem de ser prudents amb la subtil
manipulació que se´n fa. El poder dels mitjans de comunicació, molt
especialment de la televisió, no sempre s´adiu amb els sentiments més
altruistes i desinteressats. La meva pretensió és mostrar una altra
visió d´aquest país utilitzant com arguments les impressions que he
captat amb la meva càmera. Aquestes imatges tot i sent tant diferents de
les esmentades al principi, no deixen de ser també reals, i crec que és
bo oferir al públic la possibilitat que, quan pensi amb Etiòpia, pugui
visualitzar un altre tipus d´imatges que li deixaran un record més
agradable i equilibrat. Sense cap mena de dubte aquesta gran terra i la
seva gent s´ho mereixen.

Etiòpia, mitjançant el color de la pell de la seva gent, ofereix la
mateixa riquesa en varietat que la que s´endevina en les expressions
dels seus rostres. Aquestes es debaten en un llarg camí, a través del
“faringi” (home blanc en l´idioma amàric), les du des de l´admiració
fins al retret, passant per l´expectació. El farangi representa en
ocasions el manà fugaç que s´apareix a manera de bitllets de birr
(moneda local), el qual han d´aprofitar. En altres ocasions representa
la novetat: un ser estrany en la seva manera de vestir i en
l´equipament, en el color de la pell i dels cabells, en la manera de
parlar… de tal manera que he vist dones córrer cap a l´interior de llurs
cabanyes i fer sortir a llurs nens més petits per ensenyar-los allò que
degut a la seva curta edat segurament no hauran vist mai: un farangi. La
cara de sorpresa d´aquests nens quan et veuen és gairebé un poema, en
general són pocs els que s´espanten, encara que al principi sí que
mantenen les distàncies. En altres ocasions les mirades de reprovació i
algun comentari en la llengua local, inintel·ligible i pujat de to, et
fa recordar que el primer món té encara mols deutes pendents amb la
resta de la humanitat que habita als països més pobres d´aquesta casa
comuna que és la Terra. En qualsevol cas el sentiment, sigui del tipus
que sigui, és constant i ens recorda com n´està de viu el nostre
planeta, per a allò que és bo i per al que no ho és.

La natura, a través del seu original llenguatge, animal, vegetal i
mineral, també ens parla d´aquesta terra. Ho fa mitjançant senzills però
impactants discursos que comencen a l´alba, quan el Sol s´estira entre
les acàcies, i se succeeixen fins la posta, moment en què les últimes
paraules les diuen les cuques de llum, el corrent dels rius i
l´activitat estel·lar del cel etíop. De dia els estels que llueixen són
els Nyales, els cocodrils, pelicans, babuins, lobèlies gegantes i una
inacabable llista d´animals i plantes que conformen aquest paradís. Hom
se sent privilegiat per haver pogut traslladar durant unes setmanes el
seu cos i el seu esperit en aquesta impressionant regió del món.

Les majestuoses muntanyes Simiens, al nord del país, amaguen en llur
interior un dels paratges més bells que s´hagin mai conegut, reconegudes
mundialment atès que la UNESCO les ha declarades Patrimoni de la Humanitat.

Tant bon punt l´aigua els visita en temps i en forma, ens mostren llur
habilitat en seduir la terra, obtenint-ne els millors fruits: melca,
blat, mongetes, tef, mill… Les eines que fan servir per realitzar les
tasques agrícoles, ja fa més d´un segle que reposen als prestatges dels
museus etnològics del primer món.

El sud ens mostra una varietat ètnica de riquesa insuperable, on el
rellotge del temps sembla que s´hi va adormir profundament fa ja uns
quants segles. Alguns petits detalls com ara imperdibles, cadenes
metàl·liques de rellotge, beines de bales, grans de plàstic, anelles de
llaunes de refresc… formen part de la decoració personal dels habitants
de les diferents tribus en forma d´arracades o penjolls. Tot això
sorprèn el viatger i li fa recordar que, encara que costi de creure,
vivim una mateixa era. Els “cauris”, petites petxines de cargol marí i
antiga moneda de canvi, juntament amb les pells de cabra, plomes d´au,
flors i anelles metàl·liques, completen aquesta complexa i exòtica
ornamentació personal. Tampoc falten les tradicionals pintures corporals
fetes amb guix, carbó o d´altres minerals, i les terriblement visibles
escarificacions, cicatrius resultants de petites ferides infligides
voluntàriament per augmentar el potencial de bellesa d´homes i dones.
Aquestes escarificacions es distribueixen per qualsevol part del cos:
front, cara, espatlles, braços, pit, abdomen, cames…

És difícil destacar alguna decoració personal més que una altra, però jo
destacaria la de les dones de tribus com ara la Mursi, que en el llavi
inferior allotgen uns plats de fang cuit amb la finalitat d´elevar el
seu valor a l´hora de contraure matrimoni. La dimensió d´aquest plat és
directament proporcional al preu del bestiar que haurà de pagar el nuvi
a la família de la núvia. Això fa que per enriquir llurs famílies, les
noies es col·loquin plats de mesures desproporcionades. També em mereix
un especial esment el fi trenat del cabell de les dones de la tribu
Hammer, el qual tenyeixen amb una mescla de greix i colorant ocre vermellós.

Els mercats, en qualsevol lloc del món són un centre de reunió
important, i en aquest país no ho són menys. S´hi pot trobar de tot:
aliments crus i cuinats, begudes, productes de neteja, estris de cuina,
teles, roba, calçat, fusta per a la construcció, animals, llavors,
espècies, tintes, tabac, cordes, instruments musicals, materials
reciclats com ara botelles, taps de plàstic, llaunes d´oli convertides
en graelles per cuinar… Per instal·lar els mercats, els venedors de
vegades han d´anar carregats amb llurs mercaderies, innombrables
quilòmetres a través de les muntanyes i de carreteres que es mostren
plenes d´aquesta interminable corrent de persones i animals que tot just
deixen espai a la circulació de vehicles, d´altra banda bastant escassa.

Dit això, us convido a visitar l´exposició i espero sincerament que, un
cop visitada, la vostra idea sobre Etiòpia sigui una mica diferent,
menys amarga i més dolça.

Àngel Peral i Jódar

(Fotògraf i viatger)

[..ver web]

[volver al listado]

 
fotografiabarcelona.com - creado y mantenido por utildesign.com